El govern de Rajoy es mostra molt orgullós per haver complert l’objectiu de dèficit marcat per Brussel·les el 2014, però no menciona que la xifra del 5,7% del PIB és la més alta de tots els països de l’eurozona. Es preveu que França, el segon pitjor país, tanqui l’any amb un 4,4% i Grècia amb un 2,8%. Tampoc esmenta que el sistema de pensions és deficitari i que l’any passat es va haver de treure del Fons de Reserva l’equivalent a un 1,3% del PIB. La realitat és que el problema del dèficit fiscal està lluny de resoldre’s, cosa que posa en dubte la idea que l’economia espanyola és la que creix mes ràpid de l’euro. Aquest any el deute públic passarà del 100% del PIB i, pitjor encara, no deixarà de créixer mentre el dèficit no estigui sota control.
Els interessos estan en mínims històrics gràcies als esforços del senyor Draghi. Ara els mercats financers tenen el cap en un altre lloc. Però aquesta calma no durarà sempre i algun dia el pes de tot aquest deute es farà notar, sobretot si per una raó o una altra els interessos comencen a pujar.
L'article que va publicar el diari Ara el divendres 27 de març de 2015.
divendres, 27 de març del 2015
dimarts, 10 de març del 2015
L’esperat adéu a l’austeritat
La decisió de la Comissió Europea de donar mes temps a França per reduir el seu dèficit no és cap sorpresa. Com hem anat remarcant des de l’ARA, la política monetària i fiscal de la zona euro fa temps que ha entrat en un procés de canvi, sobretot des del discurs de Mario Draghi als Estats Units l’agost de l’any passat.
Allà, el president del Banc Central Europeu va marcar tres pautes per reanimar l’economia: flexibilització monetària, aprofitament de l’espai fiscal disponible i reformes estructurals. Els tres components de l’antiga troica -el BCE, l’FMI i la Comissió Europea- hi estan d’acord. De fet, es tracta d’un adéu, no explicitat, a les polítiques d’austeritat anteriors. Draghi ha complert i Juncker també. Només hi ha un obstacle: la postura dels alemanys, a qui no agrada gens aquesta nova política i, de fet, no hi col·laboren ni tan sols amb una postura mes favorable pel que fa a la despesa del seu propi país.
De moment “les institucions” guanyen la batalla, i hem d’esperar que així sia.
L'article que va publicar el diari Ara el dimarts 10 de febrer de 2015.
Allà, el president del Banc Central Europeu va marcar tres pautes per reanimar l’economia: flexibilització monetària, aprofitament de l’espai fiscal disponible i reformes estructurals. Els tres components de l’antiga troica -el BCE, l’FMI i la Comissió Europea- hi estan d’acord. De fet, es tracta d’un adéu, no explicitat, a les polítiques d’austeritat anteriors. Draghi ha complert i Juncker també. Només hi ha un obstacle: la postura dels alemanys, a qui no agrada gens aquesta nova política i, de fet, no hi col·laboren ni tan sols amb una postura mes favorable pel que fa a la despesa del seu propi país.
De moment “les institucions” guanyen la batalla, i hem d’esperar que així sia.
L'article que va publicar el diari Ara el dimarts 10 de febrer de 2015.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
